Autor: XAVI

Del que volia parlar…

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 25 d’octubre de 2019

En la gestió de l’empresa hi ha desenes o centenes de variables que són necessàries per al seu funcionament i per assolir la finalitat última de qualsevol organització: generar progrés i riquesa per als accionistes, per als treballadors i col·laboradors, i crear un impacte positiu per a la comunitat. Per a cada una d’aquestes desenes i centenes de variables hi ha especialistes i consultors que ajuden propietaris empresaris, directius, executius i empleats a abordar amb èxit cadascuna d’elles. Però de totes –sí, de totes– per a mi n’hi ha dues que són claus, que són nuclears i que sense elles no hi ha possibilitat d’èxit. Cadascuna d’aquestes dues variables afecta directament les finances, la producció, les vendes, la logística, els recursos humans o qualsevol altra matèria que considerem clau en l’empresa en general i en particular.

Seguir llegint “Del que volia parlar…”

Les anelles de Saturn

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 27 de setembre de 2019
EL 9 NOU Les anelles de Saturn

L’escriptura va començar probablement ara fa 10.000 anys. És sorprenent saber que les primeres grafies trobades daten del 8.000 aC., eren grafies bàsiques, anomenades escriptures protosinaítiques, localitzades a l’Orient Mitjà, Sumèria, Egipte o Creta. De llavors fins al primer mil·lenni abans de Crist que els grecs van anar convertint aquelles grafies en símbols que representaven sons, en si mateixos i combinats entre ells, i que representats d’una determinada manera permetien identificar-hi paraules i tota la nostra cultura. El naixement de l’escriptura és, doncs, molt jove, tan jove que respecte a l’existència de l’homo sapiens encara no ha acabat de deslletar-se. De fet, aquestes protoescriptures, o símbols precursors de l’escriptura, eren precisament això, símbols. Dibuixos utilitzats per a la comptabilitat i per donar senzilles i concretes ordres als operaris. De mica en mica, aquests símbols van esdevenir un sistema, van esdevenir l’escriptura cuneïforme o jeroglífica.

Seguir llegint “Les anelles de Saturn”

De l’autocomplaença del ‘management’

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 13 de setembre de 2019
EL 9 NOU De l'autocomplaença

Des de fa molt temps, les empreses han après que per esdevenir rendibles no n’hi ha prou a fer un magnífic producte i complaure-se’n. Per tenir èxit, les empreses han de competir polièdricament en multitud d’activitats fonamentals: de la producció i el servei fins a la gestió dels recursos humans, la imatge i la reputació, la tecnologia i la cultura corporativa… En definitiva, han de poder alinear i afinar tot de recursos tangibles i intangibles per poder tirar endavant, assolir beneficis i tenir un impacte positiu en la seva economia i en la del seu entorn.

Sense temor de simplificar massa, serien potser tres tipus de recursos els que esdevindrien claus per a una empresa que vulgui disputar-se un lloc rellevant al mercat, sigui quin sigui el seu sector i sigui quin sigui el seu producte o servei. En primer lloc, els recursos financers i físics (la planta productiva, el centre de serveis, la força comercial i de màrqueting, la tresoreria, el capital o el crèdit disponible, etc.). També els recursos intangibles com la capacitat d’innovació, la tecnologia disponible, la reputació, la cultura empresarial, etc. són aspectes clau, indicadors d’un estil de govern i d’un sentit estratègic. I finalment els recursos humans: les persones són els gestors de tots els recursos, font de coneixement, la transmissió motriu i principi fonamental de tota empresa, des del líder o els accionistes, fins als empleats o col· laboradors, etc. Tots ells són, al mateix temps, la finalitat i el motor. És per les persones que tenim empreses, és gràcies a les persones que aquestes rutllen.

Seguir llegint “De l’autocomplaença del ‘management’”

Una converça qualsevol?

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 30 d’agost de 2019
EL 9 NOU Una conversa qualsevol

En Jaume és el propietari i CEO (director general) d’una empresa industrial de fabricació de productes d’un sol ús i amb alts requeriments de diferenciació en el servei: referències, estoc i reposició en magatzem de client, etc. En aquest moment en Jaume entra al restaurant, acompanyat de la seva directora comercial, la Júlia, on havia quedat per dinar amb dos dels directors i el responsable de compres d’un grup d’empreses, líders en el seu segment, i potencial client.

En Jaume estima que en la reunió-dinar pot acordar unes comandes anuals d’uns 700.000 euros per als dos anys pròxims. La reunió és la tercera trobada amb l’empresa que manté, comptant amb les quatre anteriors que havia celebrat prèviament la Júlia. Tot plegat, gairebé set mesos que intenta aconseguir aquest client.

Seguir llegint “Una converça qualsevol?”

Oriol Brutau conferenciant a “NOVES TENDÈNCIES DE MÀRQUETING i COMUNICACIÓ, PER A LES PIMES”

Oriol Brutau a la jornada Noves tendències de màrqueting i comunicació per a pimesOriol Brutau va ser el convidat com a conferenciant a la sessió que va organitzar el Servei d’Ocupació i Empresa de la Mancomunitat Intermunicipal de la Vall del Tenes:

NOVES TENDÈNCIES DE MÀRQUETING i COMUNICACIÓ, PER A LES PIMES

Sovint, les pimes, per falta de recursos econòmics i/o humans, registren baixos nivells d’inversió en màrqueting, és a dir, en informació sobre coneixement dels seus clients, les seves demandes i necessitats. Progressivament, aquesta tendència va canviant gràcies a la importància de donar resposta immediata a les exigències contínuament canviants del mercat.

Quins reptes ens plantegen els mercats de demà? Com haurem de preparar les nostres empreses per als nous clients? Serà semblant al que coneixem? Estem preparades les pimes?

Seguir llegint “Oriol Brutau conferenciant a “NOVES TENDÈNCIES DE MÀRQUETING i COMUNICACIÓ, PER A LES PIMES””

Èxit de convocatòria a la Jornada de Màrqueting de PIMEC del Vallès Oriental

Oriol Brutau Jornada Marketing PIMEC Granollers2Èxit de convocatòria a la Jornada de Màrqueting de PIMEC del Vallès Oriental on es van trobar més de 50 empreses del Vallès.

En les jornades van intervenir Oriol Brutau, que a la vegada va ser l’encarregat de coordinar el conjunt de les ponències i conduir l’acte. Oriol Brutau, soci i co-fundador d’Aprop Màrketing és especialista en màrqueting, és també consultor certificat del programa de consultoria estratègica i innovació Pentagrowht, consultor certificat Scrum Màster i en Agile Sales entre d’altres.

Seguir llegint “Èxit de convocatòria a la Jornada de Màrqueting de PIMEC del Vallès Oriental”

Oriol Brutau moderarà i farà una ponència a les jornades de màrqueting de PIMEC Vallès Oriental

Trobades PIMEC FÒRUMSovint, les pimes, per falta de recursos econòmics i/o humans, registren baixos nivells d’inversió en màrqueting, és a dir, en informació sobre coneixement dels seus clients, les seves demandes i necessitats. Progressivament, aquesta tendència va canviant gràcies a la importància de donar resposta immediata a les exigències contínuament canviants del mercat.

Seguir llegint “Oriol Brutau moderarà i farà una ponència a les jornades de màrqueting de PIMEC Vallès Oriental”

Ètica, no cosmètica

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 29 de març de 2019

Ètica, no cosmèticaAra fa uns dies es va presentar una nova fundació, la Fundació REIR, una organització dedicada, entre altres activitats, a la integració de joves en risc d’exclusió social. La Fundació REIR és la lògica evolució de l’Associació REIR, que fa 12 anys que treballa a la nostra comarca gairebé 12 anys de forma ininterrompuda i amb un creixement constant. Dani Julià, el president de l’entitat, va explicar als més de 70 assistents a la seva presentació una bona pila de nous projectes que la fundació s’ha proposat emprendre. Sorprenentment, algunes de les iniciatives no van adreçades a infants i joves, aquests projectes van també adreçats a les seves famílies o a tantes famílies com calgui. També a les dones en particular. I als invisibles, els qui viuen fora del sistema, dormen al carrer i subsisteixen al marge de les estructures socials que predominen, les que ens hem imposat entre tots. En paraules de Dani Julià: “Per molts projectes que tinguem, existeixen, malauradament. Preferiríem no haver-los de tenir pas.”

Seguir llegint “Ètica, no cosmètica”

Necessari i suficient

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 15 de març de 2019

En el màrqueting, com a la vida, hi ha moments en què un ha de ser capaç d’atrevir-se i prendre decisions poc habituals, hom ha de ser expeditiu i abordar nous camins, noves fórmules i noves solucions a problemes vells. En el màrqueting com a la vida, quedar-se amb allò de:“sempre ho hem fet així” no és garantia que torni a sortir bé. I no ho és pel simple motiu que tot és canviant, que l’entorn canvia i que un mateix canvia la forma de veure i de reaccionar enfront de nous reptes, noves circumstàncies i noves etapes.

Alguna vegada ja he recorregut a Heràclit d’Efes amb el seu “no et podràs banyar dues vegades en el mateix riu”. Va ser un pensador del segle VI aC per a qui la realitat ja era canvi, moviment i mutació: “L’univers no és res més que un permanent esdevenir, tot allò que existeix està sotmès a un canvi constant.”

Seguir llegint “Necessari i suficient”

Mecànica, dinàmica i estètica

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 01 de febrer de 2019

En una sessió de treball de fa uns dies amb uns joves enginyers emprenedors debatíem sobre la necessitat d’incorporar dinàmiques de joc en algunes estratègies de màrqueting. Acordàrem a la reunió que l’única forma viable d’aprendre –i en conseqüència de fer aprendre als clients sobre els productes i serveis que estan desenvolupant– era mitjançant metodologies de joc. Aquests, els jocs, fomenten la implicació de l’usuari més enllà dels missatges de comunicació, els vincula.

En la sessió de treball vam estructurar els processos d’un joc en tres fases: la mecànica, la dinàmica i l’estètica. Cada fase corresponia a un tema a desenvolupar i a compondre a fi de convertir una proposta passiva [la comunicació] en una proposta activa [el joc]. “Explica’m i ho sentiré; ensenya’m i ho veuré; implica’m i ho entendré.” El joc, doncs, se’ns va mostrar com una eina d’enorme potencial a l’hora d’aconseguir els nostres objectius; que les empreses puguin implicar als seus clients d’una forma mai vista fins avui.

Seguir llegint “Mecànica, dinàmica i estètica”