Aprop Marketing BLOG

Blog

Client insubmís?

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 19 d’octubre de 2018

Client insubmís“Un client no és el que compra, sinó el que repeteix.” No sé pas de qui és aquesta dita, però, des que la conec –i en fa una pila d’anys!– me la repeteixo com un mantra i la faig repetir als meus clients. Tot sovint, els departaments de vendes de les empreses dediquen molts esforços a generar clients, a captar nous compradors del producte o servei en qüestió i descuiden tota activitat per fer que els clients repeteixin, tornin a comprar. La majoria d’empresaris o responsables de vendes amb qui he compartit aquesta reflexió em responen que aquest assumpte, el de la repetició, ja funciona tot sol. Si el producte és bo o si el comercial els visita de tant en tant, doncs llestos…

És clar que una forma de retenir clients és mitjançant el xantatge o la retenció forçosa, com aconsegueixen, per exemple, algunes companyies telefòniques especialitzades a fer impossible que un client pugui marxar, tota una estratègia d’èxit. Aquestes companyies, a més, desenvolupen campanyes molt agressives de captació de clients –de ben segur que tots n’hem viscut– amb ofertes de preu i de regal de terminals perquè hi confiem. Si ho aconsegueixen, si ens hi passem, aleshores deixem de rebre atencions i es limiten a incrementar-nos el preu o a fer-nos recàrrecs per qualsevol motiu… Això passa amb molts sectors, principalment d’aquells que generen dependència, com ara la banca, les autopistes, a la majoria d’energètiques o al sector armamentístic.
Seguir llegint “Client insubmís?”

Tapes de llengua

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 14 de setembre de 2018

Tapes de llenguaA ningú se li escapa que el llenguatge es part fonamental i indivisible de la comunicació entre els éssers vius animals. Tothom es comunica i utilitza un llenguatge mes o menys complex. I també és cert que el llenguatge ve a completar moltes altres formes de comunicació, com l’olor, la fisonomia postural o l’exhibició de plomes o ornaments de tota mena. El llenguatge verbal de les persones es distingeix per un fet del tot inusual en el regne animal: la capacitat d’establir i descriure conceptes que configuren escenes reals o imaginades i que, mitjançant complexes mecanismes, ens han portat on som.

En Xavier Punset, periodista i divulgador científic, té publicat un llibre titulat La gent parlant es desentén i en ell analitza els motius pels quals el llenguatge parlat –per sofisticat– es presenta encara com un laberint científic. Fa uns anys es va establir la teoria que la capacitat de parla dels humans ve determinada per un gen del nostre ADN, el FOX P2, el que els biòlegs anomenen el “gen del llenguatge” descobert cap el 2002 i que és un gen implicat en el moviment de la musculatura implicada en
la vocalització.

Seguir llegint “Tapes de llengua”

Un mosquit a l’habitació

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 10 d’agost de 2018

Un mosquit a l'habitacióÉs clar que som en època de mosquits i que són una emprenyamenta t’ho miris com t’ho miris. Als meus fills els intento justificar la seva existència recordant-los el lloc que ocupen els incisius insectes en la cadena tròfica. Em costa mantenir la teoria, però, ja que ells (els meus fills) i suposo que la majora d’humans podríem viure’n perfectament sense (els mosquits). De fet, aquests bitxos en qüestió (els mosquits) són el mòbil de grans epidèmies i han causat milers de milions de morts arreu del món i durant tota la història de la humanitat.

A Europa no va ser fins al segle XIX que les forces dominants de les societats van entendre la necessitat de fomentar i procurar un bon sistema de salut i salubritat pública que augmentés el benestar de la població. Es tractava que la gent estigués més disposada –i disponible– per anar a la feina, s’estava engegant una revolució industrial en què la mà d’obra era la clau de pas per al desenvolupament modern. En aquesta època, doncs, va ser quan es va procedir a fer neteja i desinfecció de racons, torrents i aiguamolls de ciutats i viles infestades de mosquits, que propagaven malalties i malures de tota mena. Però –amb incondicional fe en la mare natura– de ben segur que els mosquits són aquí per alguna raó, ja sigui biològica o filosòfica i hi hem de conviure.
Seguir llegint “Un mosquit a l’habitació”

Avís a navegants

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 13 de juliol de 2018
Avís a navegants

Jo ja noto la brisa d’estiu, el fred del matí a muntanya, la brisa salada de la ressaca de mar, la calor insuportable del migdia a Granollers… Cap a l’estiu jo ja noto que el meu interior canvia, ganes de trencar amb el ritme de feina, de fer coses diferents, potser algunes de les mateixes de l’any passat, però també algunes de noves: un nou viatge, un nou destí, una nova descoberta, aquell llibre de Sant Jordi que encara no he pogut començar o aquell restaurant que tot-hom en parla i que he de visitar sí o sí…

Alguns increïblement el passaran a la presó i d’altres a l’exili, serà del tot diferent per a ells i per a les seves famí-lies. D’altres, hauran canviat la seva configuració familiar respecte de l’estiu passat; famílies petites i grans, famílies nombroses, famílies separades, famílies monoparentals…, i és que actualment totes les famílies són famílies “normals”. Respecte a les famílies, i d’acord amb les dades de l’INE de 2017, el 25% de les llars del nostre país són llars  d’un membre, és a dir, on hi viu una sola persona, i amb una clara tendència a incrementar-se; per contra, el que va en pronunciat descens són les llars amb més de dos fills, és a dir, que la família nombrosa està demodé. Seguir llegint “Avís a navegants”

Va de pàdel

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 15 de juny de 2018

Una de pàdel

Al pàdel li sé trobar moltes qualitats. És un joc o bé un esport? Pot ser les dues coses, en funció de com te’l prenguis. En conec molta gent que del pàdel en fa una afició lúdica i en conec molta altra que són professionals, vaja, que s’hi guanyen la vida i en fan carrera (jugadors, entrenadors, empresaris de clubs, etc.). Per a mi el pàdel –i amb perdó de la professió– és com anar a cal psiquiatre. És a dir, que pel preu d’una partida faig teràpia, m’esbravo, faig activitat física i m’omple el cos de tot de productes químics que genero fruit del batibull d’emocions: perdre, guanyar, emprenyar-te, divertir-te, competir, gaudir… Vaja, per a mi, és una manera econòmica d’anar al psicòleg. Però, és clar, no ho puc evitar: amb el pàdel i gràcies al pàdel he conegut gent fantàstica, gent que encara vol jugar amb mi o en contra, i aquests són amics! gent que està a primera línia de competició i amb els qui hem compartit esforços, hores i batalles; gent que ha trobat en el pàdel la forma d’ajudar els altres a integrar-se o a assolir una vida millor o de més qualitat; i fins i tot hi he fet negocis, amb el pàdel, sempre havent-n’hi de posar, mai de guanyar-n’hi… com la majoria!

Seguir llegint “Va de pàdel”

El que ets pel que vals

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 04 de maig de 2018

El que ets pel que valsL’escàndol del currículum de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, ha desencadenat tota una onada de reforma de perfils de Linkedin i d’actualització de currículums en el personal, especialment en els expedients públics. Més enllà que aquest fet és una conseqüència directa –en anàlisi política– de l’abús pel dret adquirit de polítics i funcionaris públics de repartir-se el pastís del poder mitjançant el “tot s’hi val”, de l’arribar sense esforç, fent drecera, del “fill de puta l’últim” i del “boti, boti, boti, pringat qui no boti”… –ja em perdonareu les expressions tan grolleres, però és que fa temps que me les aguanto…–, el que deia: que més enllà de l’abús de poder i de la completa perversitat dels valors d’una part de la societat política, la meva anàlisi voldria recaure en una altra cara de la moneda. Més enllà del que pot ser vergonyós i, per descomptat, delicte de falsedat, la meva reflexió recau en la qüestionable necessitat de posicionar la nostra vàlua pel que hem adquirit en l’apartat acadèmic i no pel que som. Valorant-nos en la mesura del que hem estudiat i no en la mesura del que hem viscut.

Seguir llegint “El que ets pel que vals”

Emprenedors emprenyadors

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 20 d’abril de 2018

Emprenedors emprenyadorsJa fa una pila d’anys que tinc l’oportunitat d’anar coneixent emprenedors tot sovint. Alguns d’ells, autèntics artistes de la creació de valor; altres, lluitadors per tirar endavant una idea o un projecte empresarial; tothom, gladiadors dels negocis. En el transcurs de la passada crisi econòmica, alguns emprenedors simplement volien trobar una forma de tenir feina; la idea era crear una empresa unipersonal o una forma de treballar per compte propi. Molts defensen la idea que els emprenedors de debò són aquells que creen empreses i que fent-ho tenen un impacte social al territori i a la comunitat en les diverses formes, ja sigui donant llocs de treball, creant infraestructures o noves tecnologies, canviant els models establerts d’hàbits de consum tot generant valor, etc.

Veiem com en els últims anys, certament, hi ha empreses que han canviat radicalment o canviaran els nostres hàbits i no només per crear una nova tecnologia –que també– (Google, Apple, Tesla…), sinó per aprofitar les tecnologies existents canviant la forma de vendre els productes o serveis (Zara, Amazon, Booking…).

Seguir llegint “Emprenedors emprenyadors”

‘Vendre?’ o ‘Vendre!’

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 23 de març de 2018

Vendre? o vendre!La venda és una disciplina del tot imprescindible en l’empresa, esdevé una funció clau. Però també en la vida, ja que ens la passem venent. Des de l’escola fins al final de la nostra existència, la relació amb els altres és una relació comercial.

Des de ben petits, vendre que les notes dels exàmens no han anat del tot bé però que milloraran; vendre que han anat tan bé que ens mereixem una recompensa; vendre’s a un mateix per aconseguir el primer petó i fer el primer xicot o xicota; i –fins l’últim o definitiu– vendre als amics d’anar a un concert que només t’interessa a tu o vendre al venedor de cotxes que és a tu a qui ha de fer el màxim descompte… Ens passem la vida venent, però ningú no ho ensenya això!

Serveixi, per començar, l’advertiment als lectors que vendre és una ciència. És a dir, que els processos comercials es poden mesurar, provar i evolucionar i que existeixen metodologies de venda i metodologies en la venda, d’acord sigui aquesta en un entorn, en un producte o servei o en un àmbit o altre. Però també és un art, ja que la predisposició a emprar tècniques, a experimentar o a crear nous camins forma part d’aquesta activitat. Així, doncs, n’estiguem dotats o no, sempre podem millorar en el camí comercial de la vida.

Seguir llegint “‘Vendre?’ o ‘Vendre!’”

MWC i la felicitat

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 09 de març de 2018

MWC i la felicitat

Escric aquest article diumenge al vespre, després d’un 30 Minuts demolidor sobre els efectes dels telèfons mòbils i les aplicacions en infants i joves. La veritat és que ha estat premonitori aquest programa, ja que avui volia fer una mena de crònica del Congrés Mundial de Telefonia que va tenir lloc la setmana passada a Barcelona. El volia fer amb molt d’entusiasme i explicar algunes de tantes i tantes innovacions que s’hi han presentat, i il·luminar-vos, estimats lectors de la columna, amb les novetats que marquen tendència, que descriuen un futur connectat a les coses [recordeu l’article titulat IdIoTes?] i canvis que ens permetran estar connectats tots amb tots.

En el programa de TV3, la nostra, van tractar precisament com la tecnologia excita una neurohormona que a les persones de màrqueting també ens agrada excitar, la dopamina, l’anomenada “hormona de la felicitat”. I és que, certament, gràcies a aquest neurotransmissor els animals –persones incloses– aprenen i evolucionen segons la llei de la recompensa. Gràcies a aquesta coseta, som el que som i som el que volem ser i qui, si no, renuncia a una recompensa a canvi?

Seguir llegint “MWC i la felicitat”

Filosofia

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 23 de febrer de 2018

FilosofiaEstimats i sorpresos lectors, presumptament no en sé de filosofia, aleshores com en podria escriure quatre paraules seguides i connexes si la meva columna d’opinió va de màrqueting? Però és que de filosofia va el màrqueting! Sí, la filosofia és la ciència del pensament. És a dir, que pretén explicar els misteris del coneixement: aleshores el màrqueting –tal com l’entenc– pretén donar explicació al coneixement de l’empresa; aleshores sí que en certa forma és filosofia; aleshores potser sí que en sé, de filosofia. Fixem-nos en algunes cites atribuïdes a cèlebres filòsofs i observem en les seves raons les equivalències vàlides en la matèria:

Les nostres conviccions més arrelades, més indubtables, són les més sospitoses. Elles constitueixen el nostre límit, els nostres confins, la nostra presó.
José Ortega y Gasset (1883-1955)

Seguir llegint “Filosofia”