Aprop Marketing BLOG

Blog

Avís a navegants

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 13 de juliol de 2018
Avís a navegants

Jo ja noto la brisa d’estiu, el fred del matí a muntanya, la brisa salada de la ressaca de mar, la calor insuportable del migdia a Granollers… Cap a l’estiu jo ja noto que el meu interior canvia, ganes de trencar amb el ritme de feina, de fer coses diferents, potser algunes de les mateixes de l’any passat, però també algunes de noves: un nou viatge, un nou destí, una nova descoberta, aquell llibre de Sant Jordi que encara no he pogut començar o aquell restaurant que tot-hom en parla i que he de visitar sí o sí…

Alguns increïblement el passaran a la presó i d’altres a l’exili, serà del tot diferent per a ells i per a les seves famí-lies. D’altres, hauran canviat la seva configuració familiar respecte de l’estiu passat; famílies petites i grans, famílies nombroses, famílies separades, famílies monoparentals…, i és que actualment totes les famílies són famílies “normals”. Respecte a les famílies, i d’acord amb les dades de l’INE de 2017, el 25% de les llars del nostre país són llars  d’un membre, és a dir, on hi viu una sola persona, i amb una clara tendència a incrementar-se; per contra, el que va en pronunciat descens són les llars amb més de dos fills, és a dir, que la família nombrosa està demodé. Seguir llegint “Avís a navegants”

Va de pàdel

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 15 de juny de 2018

Una de pàdel

Al pàdel li sé trobar moltes qualitats. És un joc o bé un esport? Pot ser les dues coses, en funció de com te’l prenguis. En conec molta gent que del pàdel en fa una afició lúdica i en conec molta altra que són professionals, vaja, que s’hi guanyen la vida i en fan carrera (jugadors, entrenadors, empresaris de clubs, etc.). Per a mi el pàdel –i amb perdó de la professió– és com anar a cal psiquiatre. És a dir, que pel preu d’una partida faig teràpia, m’esbravo, faig activitat física i m’omple el cos de tot de productes químics que genero fruit del batibull d’emocions: perdre, guanyar, emprenyar-te, divertir-te, competir, gaudir… Vaja, per a mi, és una manera econòmica d’anar al psicòleg. Però, és clar, no ho puc evitar: amb el pàdel i gràcies al pàdel he conegut gent fantàstica, gent que encara vol jugar amb mi o en contra, i aquests són amics! gent que està a primera línia de competició i amb els qui hem compartit esforços, hores i batalles; gent que ha trobat en el pàdel la forma d’ajudar els altres a integrar-se o a assolir una vida millor o de més qualitat; i fins i tot hi he fet negocis, amb el pàdel, sempre havent-n’hi de posar, mai de guanyar-n’hi… com la majoria!

Seguir llegint “Va de pàdel”

El que ets pel que vals

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 04 de maig de 2018

El que ets pel que valsL’escàndol del currículum de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, ha desencadenat tota una onada de reforma de perfils de Linkedin i d’actualització de currículums en el personal, especialment en els expedients públics. Més enllà que aquest fet és una conseqüència directa –en anàlisi política– de l’abús pel dret adquirit de polítics i funcionaris públics de repartir-se el pastís del poder mitjançant el “tot s’hi val”, de l’arribar sense esforç, fent drecera, del “fill de puta l’últim” i del “boti, boti, boti, pringat qui no boti”… –ja em perdonareu les expressions tan grolleres, però és que fa temps que me les aguanto…–, el que deia: que més enllà de l’abús de poder i de la completa perversitat dels valors d’una part de la societat política, la meva anàlisi voldria recaure en una altra cara de la moneda. Més enllà del que pot ser vergonyós i, per descomptat, delicte de falsedat, la meva reflexió recau en la qüestionable necessitat de posicionar la nostra vàlua pel que hem adquirit en l’apartat acadèmic i no pel que som. Valorant-nos en la mesura del que hem estudiat i no en la mesura del que hem viscut.

Seguir llegint “El que ets pel que vals”

Emprenedors emprenyadors

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 20 d’abril de 2018

Emprenedors emprenyadorsJa fa una pila d’anys que tinc l’oportunitat d’anar coneixent emprenedors tot sovint. Alguns d’ells, autèntics artistes de la creació de valor; altres, lluitadors per tirar endavant una idea o un projecte empresarial; tothom, gladiadors dels negocis. En el transcurs de la passada crisi econòmica, alguns emprenedors simplement volien trobar una forma de tenir feina; la idea era crear una empresa unipersonal o una forma de treballar per compte propi. Molts defensen la idea que els emprenedors de debò són aquells que creen empreses i que fent-ho tenen un impacte social al territori i a la comunitat en les diverses formes, ja sigui donant llocs de treball, creant infraestructures o noves tecnologies, canviant els models establerts d’hàbits de consum tot generant valor, etc.

Veiem com en els últims anys, certament, hi ha empreses que han canviat radicalment o canviaran els nostres hàbits i no només per crear una nova tecnologia –que també– (Google, Apple, Tesla…), sinó per aprofitar les tecnologies existents canviant la forma de vendre els productes o serveis (Zara, Amazon, Booking…).

Seguir llegint “Emprenedors emprenyadors”

‘Vendre?’ o ‘Vendre!’

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 23 de març de 2018

Vendre? o vendre!La venda és una disciplina del tot imprescindible en l’empresa, esdevé una funció clau. Però també en la vida, ja que ens la passem venent. Des de l’escola fins al final de la nostra existència, la relació amb els altres és una relació comercial.

Des de ben petits, vendre que les notes dels exàmens no han anat del tot bé però que milloraran; vendre que han anat tan bé que ens mereixem una recompensa; vendre’s a un mateix per aconseguir el primer petó i fer el primer xicot o xicota; i –fins l’últim o definitiu– vendre als amics d’anar a un concert que només t’interessa a tu o vendre al venedor de cotxes que és a tu a qui ha de fer el màxim descompte… Ens passem la vida venent, però ningú no ho ensenya això!

Serveixi, per començar, l’advertiment als lectors que vendre és una ciència. És a dir, que els processos comercials es poden mesurar, provar i evolucionar i que existeixen metodologies de venda i metodologies en la venda, d’acord sigui aquesta en un entorn, en un producte o servei o en un àmbit o altre. Però també és un art, ja que la predisposició a emprar tècniques, a experimentar o a crear nous camins forma part d’aquesta activitat. Així, doncs, n’estiguem dotats o no, sempre podem millorar en el camí comercial de la vida.

Seguir llegint “‘Vendre?’ o ‘Vendre!’”

MWC i la felicitat

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 09 de març de 2018

MWC i la felicitat

Escric aquest article diumenge al vespre, després d’un 30 Minuts demolidor sobre els efectes dels telèfons mòbils i les aplicacions en infants i joves. La veritat és que ha estat premonitori aquest programa, ja que avui volia fer una mena de crònica del Congrés Mundial de Telefonia que va tenir lloc la setmana passada a Barcelona. El volia fer amb molt d’entusiasme i explicar algunes de tantes i tantes innovacions que s’hi han presentat, i il·luminar-vos, estimats lectors de la columna, amb les novetats que marquen tendència, que descriuen un futur connectat a les coses [recordeu l’article titulat IdIoTes?] i canvis que ens permetran estar connectats tots amb tots.

En el programa de TV3, la nostra, van tractar precisament com la tecnologia excita una neurohormona que a les persones de màrqueting també ens agrada excitar, la dopamina, l’anomenada “hormona de la felicitat”. I és que, certament, gràcies a aquest neurotransmissor els animals –persones incloses– aprenen i evolucionen segons la llei de la recompensa. Gràcies a aquesta coseta, som el que som i som el que volem ser i qui, si no, renuncia a una recompensa a canvi?

Seguir llegint “MWC i la felicitat”

Filosofia

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 23 de febrer de 2018

FilosofiaEstimats i sorpresos lectors, presumptament no en sé de filosofia, aleshores com en podria escriure quatre paraules seguides i connexes si la meva columna d’opinió va de màrqueting? Però és que de filosofia va el màrqueting! Sí, la filosofia és la ciència del pensament. És a dir, que pretén explicar els misteris del coneixement: aleshores el màrqueting –tal com l’entenc– pretén donar explicació al coneixement de l’empresa; aleshores sí que en certa forma és filosofia; aleshores potser sí que en sé, de filosofia. Fixem-nos en algunes cites atribuïdes a cèlebres filòsofs i observem en les seves raons les equivalències vàlides en la matèria:

Les nostres conviccions més arrelades, més indubtables, són les més sospitoses. Elles constitueixen el nostre límit, els nostres confins, la nostra presó.
José Ortega y Gasset (1883-1955)

Seguir llegint “Filosofia”

IdIoTes

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 09 de febrer de 2018

IdIoTesI és que ben aviat veurem com cada part de nosaltres està connectada a un lector de dades que ens retornarà amb una sèrie de recomanacions d’obligatori compliment que convertiran en paràmetres tant la nostra vida rutinària –i que serà tan previsible– que no caldrà que prenguem decisions de cap mena. Ells les prendran per nosaltres: què menjar d’acord al nostre estat de salut; com menjar d’acord al nostre estat ergonòmic; on i com anar a treballar; què llegir; quina pel·li mirar d’acord al moment; quin medicament prendre i en quina dosi i, fins i tot, quan anar al lavabo o bé canviar-nos la roba d’acord amb l’índex de partícules de suor corporal que hi hagi incrustades a la fibra tèxtil de la nostra roba interior i així utilitzar els electrodomèstics en la mesura justa i precisa que ens permetin les lleis del consum energètic –del qual en tindrem una quota d’ús única i intransferible– que serà, per cert, caríssissima, ja que els recursos naturals –llavors ja del tot escassos– ens limitaran a una vida de plàstic, xips i algoritmes.

Seguir llegint “IdIoTes”

Dels iogurts i el nostre país

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 26 de gener de 2018

Dels iogurts i el nostre paísEn una propera ocasió, us parlaré de la relació del màrqueting amb l’activitat esportiva de l’alta competició. Avui, però, voldria abordar la relació que hi ha entre l’actual situació política a Catalunya i els iogurts Danone. En realitat, no és més que un frívol símil que m’he tret de la butxaca, però que em fa gràcia compartir. Per als que en teniu més de 40, recordareu encara les marques Yoplait i Chambourcí, unes marques de iogurts i làctics molt actives publicitàriament. De fet, aquestes eren capaces d’innovar constantment i aportar noves fórmules, gustos i envasos. Tant, que sempre n’hi havia una que les imitava. Un bon dia, però, aquestes marques van desaparèixer i, és clar, tothom va donar per segur que no van poder suportar la pressió de dos factors fonamentals. El primer, la irrupció de les marques de la distribució –les anomenades marques blanques– i la segona –que és la primera causa– tampoc no van poder competir amb Danone.

Però quina va ser l’estratègia de Danone per competir?
Seguir llegint “Dels iogurts i el nostre país”

Rebaixes i la revolució cognitiva

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 12 de gener de 2018

Rebaixes i la revolució cognitiva

Ja hi som un altre cop, submergits en època de rebaixes. Tot el nostre sistema emocional activat per una maquinària dissenyada i evolucionada per forçar el nostre comportament cap al consumisme. I doncs? Això està bé!.

Com a consumidors, com a societat consumista que som, cal que sapiguem discernir entre els sentiments contradictoris que ocorren en el nostre sistema límbic, el responsable de les nostres emocions –entre moltes altres funcions del cervell– davant de l’acció de comprar. Sentiments que tant són de satisfacció com d’ansietat, de plaer com de patiment, de llibertat com de penediment.

No entraré en la biologia del cervell, però sí que cal considerar quin és el seu rol en els nostres impulsos. A partir de la revolució cognitiva que va tenir lloc fa 70.000 anys, l’espècie humana va esdevenir capaç de planificar, comunicar-se sobre qüestions que s’imaginava o suposava i relacionar-se de forma intel·ligent. Això va donar lloc a rols dins dels grups socials i va requerir que cada membre del grup, i d’acord amb el seu rol, s’identifiqués com a tal. Aquest fet es va produir en el transcurs d’uns 50.000 anys i –què carai!– potser encara ara està passant!
Seguir llegint “Rebaixes i la revolució cognitiva”