Aprop Marketing BLOG

Ètica, no cosmètica

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 29 de març de 2019

Ètica, no cosmèticaAra fa uns dies es va presentar una nova fundació, la Fundació REIR, una organització dedicada, entre altres activitats, a la integració de joves en risc d’exclusió social. La Fundació REIR és la lògica evolució de l’Associació REIR, que fa 12 anys que treballa a la nostra comarca gairebé 12 anys de forma ininterrompuda i amb un creixement constant. Dani Julià, el president de l’entitat, va explicar als més de 70 assistents a la seva presentació una bona pila de nous projectes que la fundació s’ha proposat emprendre. Sorprenentment, algunes de les iniciatives no van adreçades a infants i joves, aquests projectes van també adreçats a les seves famílies o a tantes famílies com calgui. També a les dones en particular. I als invisibles, els qui viuen fora del sistema, dormen al carrer i subsisteixen al marge de les estructures socials que predominen, les que ens hem imposat entre tots. En paraules de Dani Julià: “Per molts projectes que tinguem, existeixen, malauradament. Preferiríem no haver-los de tenir pas.”

Més enllà de la meva vinculació amb la fundació, a la qual ajudo a desenvolupar alguns dels seus projectes, però sobretot ajudo a fer que aquesta es desenvolupi satisfactòriament, el meu interès és construir, a través d’aquest mecanisme o dels que calgui, llaços que permetin teixir una societat millor, més equitativa, més justa i més humana. Una societat que potser encara no tenim, potser encara està per descobrir, però que si l’assolíssim sí que seria una veritable Ítaca.

Més enllà de la seva activitat econòmica, qualsevol empresa l’hem d’entendre com una entitat social, participant i participativa de la vida a la comunitat. És un vehicle mitjançant el qual es poden vertebrar els diferents aparells i òrgans del cos comunitari. L’empresa és en si mateixa una obra social. L’activitat econòmica que facilita promou l’intercanvi de béns, la dinàmica econòmica i les persones que hi treballen posen en aquest exercici, en l’empresa i en la seva dedicació, les expectatives d’una vida pròspera.

Certament no a totes les empreses es produeix aquest factor. Una empresa que no funciona prou bé, que no genera prou riquesa, presenta dificultats per repartir valor i és la comunitat qui s’hi veu malmesa. Són molts els factors que porten a una negoci a no anar bé: la conjuntura, les deficients polítiques públiques, la dificultat per trobar un mercat pròsper, la mala gestió o el lideratge dolent. La majoria d’emprenedors i empresaris que conec sempre troben la forma de tirar endavant, majoritàriament es posen al capdavant amb responsabilitat i la majoria condueixen les seves empreses amb competència i èxit raonable.

Però voldria subratllar la importància que té l’empresa com a frontissa social. En aquesta acció de generar valor, l’empresa exerceix de mecanisme tractor de la societat. Podríem dir que és la seva missió construir al seu voltant una societat estable, sana i dinàmica. És en el seu propi benefici que contribueixi a una comunitat que tingui al seu abast tot el necessari per gaudir d’una vida plena, amb accés a equipaments, a serveis, a cultura i a unes estructures socials que fomentin l’estabilitat emocional comunitària, amb la qual teixir les xarxes de gent que ens fan éssers socials.

XARXES DE COOPERACIÓ I SOLIDERITAT

Daniel Goleman (EUA, 1947) ens feia imaginar en el seu llibre Intel·ligència social que la nostra comunitat retrocedís 10.000 anys i ens la imaginéssim defensant-se de bèsties carnívores temibles i gegants. Aleshores, les xarxes de cooperació i solidaritat s’activarien necessàriament i cada individu en solidaritat amb l’altre treballarien junts no només per fugir, a ser possible també per caçar alguna presa per alimentar-se. Jo ens imagino ara devorats per aquesta bèstia que és l’economia global, ja no l’economia productiva sinó la nostra economia, la contemporània. L’economia dels béns de consum massius, de la cultura dels diners massiva i dels fluxos d’informació massius. Una economia dissenyada per marcar la diferència, per accentuar els extrems, perquè uns visquin millor i tinguin més a costa dels altres a escala global. Aquestes bèsties se’ns volen menjar i hem de poder cooperar, hem de cooperar irremeiablement, també en el pla local.

“Els valors no són tangibles, es manifesten a través de les bones pràctiques. Solament podem dir que una persona té el valor de la puntualitat si és puntual…”

Per la seva banda, és molt interessant llegir com Francesc Torralba, al seu llibre Lideratge ètic, l’emergència d’un nou paradigma (Angle Editorial), defineix aquest concepte de lideratge ètic: “És un lideratge que té com a missió governar a la llum dels valors corporatius.” Uns valors que hem de promoure des dels alts càrrecs, des dels qui liderem les organitzacions. La dificultat rau en el fet que els valors són quelcom intangible, que es modulen des de la visió, des de l’empatia social, des de la voluntat, i que es transmeten en les accions fetes i no es poden fabricar o vendre en una gran superfície. Continua Torralba: “Els valors no són tangibles, els valors es manifesten a través de les bones pràctiques. Solament podem dir que una persona té el valor de la puntualitat si és puntual… Solament podem dir que una organització té el valor de la solidaritat si la practica habitualment. Sense bones pràctiques els valors són peces de museu, cossos sense vida.”

És per això que cal promoure projectes socials des de l’empresa. És per això que entitats com la nova Fundació REIR s’ofereixen a fer d’enllaç, de frontissa entre l’empresa i la seva comunitat, de forma que aquesta pugui exercir necessàriament de motor, impacti positivament en el seu entorn, treballi amb i per un lideratge ètic i no cosmètic, real i autèntic, també en la recerca del benefici indispensable.