Aprop Marketing BLOG

MWC i la felicitat

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 09 de març de 2018

MWC i la felicitat

Escric aquest article diumenge al vespre, després d’un 30 Minuts demolidor sobre els efectes dels telèfons mòbils i les aplicacions en infants i joves. La veritat és que ha estat premonitori aquest programa, ja que avui volia fer una mena de crònica del Congrés Mundial de Telefonia que va tenir lloc la setmana passada a Barcelona. El volia fer amb molt d’entusiasme i explicar algunes de tantes i tantes innovacions que s’hi han presentat, i il·luminar-vos, estimats lectors de la columna, amb les novetats que marquen tendència, que descriuen un futur connectat a les coses [recordeu l’article titulat IdIoTes?] i canvis que ens permetran estar connectats tots amb tots.

En el programa de TV3, la nostra, van tractar precisament com la tecnologia excita una neurohormona que a les persones de màrqueting també ens agrada excitar, la dopamina, l’anomenada “hormona de la felicitat”. I és que, certament, gràcies a aquest neurotransmissor els animals –persones incloses– aprenen i evolucionen segons la llei de la recompensa. Gràcies a aquesta coseta, som el que som i som el que volem ser i qui, si no, renuncia a una recompensa a canvi?

Ara bé: no tot s’hi val. Si no, ens trobaríem com si renunciéssim a la República l’endemà d’haver-la proclamat… S’ho imaginen?! Hem de poder gestionar la secreció de dopamina, hem de prendre el control. I aquesta capacitat és possiblement la que ens faci encara més humans.

En el MWC (les sigles del Mobile World Congress) d’enguany, hi hem trobat més continguts que no pas artefactes. Tècnicament voldria dir que s’hi ha presentat més software, aplicacions, conceptes i usos que no pas hardware o devices. Ha estat més significatiu el que ens presenten per al futur que no pas el present. Així que preparem-nos i collem de ben a prop el nostre hipotàlem perquè no tingui un vessament de dopamina.

No sé què m’hi porta, ara, a aquest assumpte, però avui també hem tingut una mena de vessament a Montserrat… A la seva homilia, el monjo Josep Miquel Bausset ha fet referència explícita a les abominables injustícies del Gobierno amb el procés català, la seva gent, els seus empresonats polítics i, en general, amb tothom. Potser ben pensat no ha estat un vessament, ha estat un aiguabarreig d’orgull, de llàstima, de coratge i de compassió cap a tots nosaltres. No sé quina és la recompensa, no sé quina és la malaltia, però de ben segur que en falta molta, de dopamina, per allà… Sembla que tinguin la glàndula pituïtària atrofiada del tot des de fa segles.

Tornant al MWC, haureu observat que l’enunciat el lliga amb la cosa de la felicitat. I és que la darrera vegada que vaig visitar el Saló Internacional de la Telefonia Mòbil –llavors encara es parlava de mòbils–, tot emocionat em vaig adonar que hi havia artefactes tan avançats que estaven presents arreu dels continents sud-americà i africà i no pas a Europa, principalment per culpa del monopoli bancari de les targetes de crèdit. Es tractava del sistema de cobrament des del telèfon mòbil que, ara ja sí, el comencem a veure aquí, però que era un sistema pensat sobretot per a poblacions que, fent un triple salt tecnològic mortal, passaven de portar dos euros a la butxaca a gaudir d’un terminal sense fils que els feia superstars de les multinacionals.

ÀFRICA I LA TECNOLOGIA

A l’Àfrica –actualment amb més de 1.200 milions d’habitants, dels quals la meitat són extremadament pobres o guanyen un màxim de 20 dòlars al dia– estan experimentant un increment de la riquesa general, amb un creixement generalitzat superior al 2,4 del PIB en les regions del sud del Sàhara. Aquest creixement hauria de permetre un salt tecnològic global en el continent, especialment en el sector de les tecnologies de la comunicació i que ajuda que, fins i tot allà, molts negocis tradicionals es vegin amenaçats per la irrupció i adopció accelerada de la tecnologia. A hores d’ara, el comerç electrònic està tenint una penetració de més del 20%.

De manera que fins i tot allà, al continent que va veure néixer l’espècie humana, hi transformarem els models de felicitat. Seran els likes i no pas les postes de sol les que faran que els seus habitants emmalalteixin emocionalment, potser “d’accés de felicitat”, com ja està passant al continent asiàtic o a Amèrica i Europa.