Aprop Marketing BLOG

Un mosquit a l’habitació

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 10 d’agost de 2018

Un mosquit a l'habitacióÉs clar que som en època de mosquits i que són una emprenyamenta t’ho miris com t’ho miris. Als meus fills els intento justificar la seva existència recordant-los el lloc que ocupen els incisius insectes en la cadena tròfica. Em costa mantenir la teoria, però, ja que ells (els meus fills) i suposo que la majora d’humans podríem viure’n perfectament sense (els mosquits). De fet, aquests bitxos en qüestió (els mosquits) són el mòbil de grans epidèmies i han causat milers de milions de morts arreu del món i durant tota la història de la humanitat.

A Europa no va ser fins al segle XIX que les forces dominants de les societats van entendre la necessitat de fomentar i procurar un bon sistema de salut i salubritat pública que augmentés el benestar de la població. Es tractava que la gent estigués més disposada –i disponible– per anar a la feina, s’estava engegant una revolució industrial en què la mà d’obra era la clau de pas per al desenvolupament modern. En aquesta època, doncs, va ser quan es va procedir a fer neteja i desinfecció de racons, torrents i aiguamolls de ciutats i viles infestades de mosquits, que propagaven malalties i malures de tota mena. Però –amb incondicional fe en la mare natura– de ben segur que els mosquits són aquí per alguna raó, ja sigui biològica o filosòfica i hi hem de conviure.

Diu un proverbi africà: “Si creus que ets massa petit per marcar la diferència, prova de dormir una nit amb un mosquit a l’habitació.” El fons i la finalitat de la qüestió no és només esperonar l’individu de qualsevol classe i condició a ser el que vulgui o es proposi, és –a més a més– un reconeixement al dret a la igualtat d’oportunitats i, en tot cas, al dret a esdevenir rellevant. Així, doncs, en un entorn d’hiperactivitat econòmica i empresarial com l’actual, en el qual tot plegat es mou d’acord a criteris no només de rendiment econòmic, sinó també d’inversió a futur, destacar o esdevenir rellevant és tasca prou difícil.

MÉS RISCOS QUE MAI

Cada vegada més, l’àmbit de l’empresa, la innovació o l’emprenedoria són patrimoni no només de les persones amb iniciativa i bones idees. Són patrimoni dels millors, dels més incisius, dels més formats –els de debò, no els que tenen màsters de plastilina–, dels que són capaços d’influir en més gent i de la forma més ràpida possible, tot assumint més riscos que mai, d’una forma més global i aconseguint un impacte planetari.

Ho veiem amb les crisis del taxi respecte a empreses de VTC (vehicles de lloguer amb conductor), com ara Uber i Cabify, o en les vagues dels treballadors de Ryanair –recordem-ho, un dels canvis de paradigma principal de l’emprenedoria en l’aviació comercial– o en tants altres que s’han produït i es produiran, com ara els vehicles connectats, l’ús dels drons o els dispositius personals que ens estan convertint a tots en ciborgs

Provar de dormir una nit amb un mosquit és un repte que tothom sense excepció defuig i que més aviat ens genera pànic només de pensar-hi. Però és que ja hi som. Som en una habitació plena d’insectes que transformaran la nostra relació amb els altres, amb l’entorn i amb tot allò que ha donat sentit a la vida que coneixem. No en tingueu cap, de dubte, que canviarà el model de consum, d’aprenentatge, d’estalvi, d’oci, de tot allò que ens hem fet nostre. I tampoc no dubteu pas que serà incòmode. Ens voldrem mantenir aferrats als nostres paradigmes, però no serà res més que una rebequeria, no hi haurà repel·lent que els faci fora. Aquest mosquit del canvi ha vingut a quedar-se i ens hi haurem de fer.

En voleu una mostra? Aprofiteu l’estiu per visitar el CosmoCaixa, un increïble museu a Barcelona d’una entitat amb seu al País Valencià però que és patrimoni dels catalans encara. En una petita exposició sobre la robòtica, se’ns mostra l’evolució d’questes andròmines de tan sols 100 anys i ens dibuixa un present increïble, un futur inqüestionable. Preparem-nos, doncs, que ens arriben protestes –confiem que no siguin violentes aquest cop– de col·lectius com els dels funcionaris, els dels metges, els dels cambrers, els dels matemàtics, els dels llibreters… en protesta per l’uberització, la robotització i l’amazonització de les seves professions.