Aprop Marketing BLOG

Va de pàdel

Article publicat a EL 9 NOU el divendres, 15 de juny de 2018

Una de pàdel

Al pàdel li sé trobar moltes qualitats. És un joc o bé un esport? Pot ser les dues coses, en funció de com te’l prenguis. En conec molta gent que del pàdel en fa una afició lúdica i en conec molta altra que són professionals, vaja, que s’hi guanyen la vida i en fan carrera (jugadors, entrenadors, empresaris de clubs, etc.). Per a mi el pàdel –i amb perdó de la professió– és com anar a cal psiquiatre. És a dir, que pel preu d’una partida faig teràpia, m’esbravo, faig activitat física i m’omple el cos de tot de productes químics que genero fruit del batibull d’emocions: perdre, guanyar, emprenyar-te, divertir-te, competir, gaudir… Vaja, per a mi, és una manera econòmica d’anar al psicòleg. Però, és clar, no ho puc evitar: amb el pàdel i gràcies al pàdel he conegut gent fantàstica, gent que encara vol jugar amb mi o en contra, i aquests són amics! gent que està a primera línia de competició i amb els qui hem compartit esforços, hores i batalles; gent que ha trobat en el pàdel la forma d’ajudar els altres a integrar-se o a assolir una vida millor o de més qualitat; i fins i tot hi he fet negocis, amb el pàdel, sempre havent-n’hi de posar, mai de guanyar-n’hi… com la majoria!

Però el que més m’ha agradat del pàdel són les lliçons de management que he après: lliçons d’humilitat, lliçons d’esforç, lliçons de companyonia, lliçons d’estratègia, lliçons en les relacions amb els altres. De fet, cada dia n’aprenc, de lliçons, si més no és com em consolo cada cop que perdo que, darrerament, passa massa sovint. Hauré de parlar amb el meu entrenador.

LES LLIÇONS DEL PÀDEL

Però de totes les lliçons apreses, n’hi ha dues que són cabdals i que les resumeixo amb aquesta dita de collita pròpia: “No donis mai una bola per perduda ni un partit per guanyat.” I és que en el pàdel –com a la vida– no se sap mai com acabarà una història mentre depengui de tu mateix. Penso que a la vida, hi ha assumptes que depenen de tu mateix i de la relació amb l’entorn. “Mai una bola per perduda” perquè sempre hi ha un vidre que te la torna, una mala esmaixada que te la deixa a l’alçada de l’espatlla, un bon rebot que et permet una restada inaturable. I “mai un partit per guanyat” perquè confiar-se al joc de la vida, relaxar-se davant d’un escenari propici és precisament el que et fa perdre el sentit de concentració. La tensió és necessària fins i tot en els millors moments perquè el rival pot contraatacar, el contrari et pot guanyar un joc clau de sobte i, aleshores, només queda l’autojustificació. Som-hi, doncs: no defalliu encara que el contrincant ens ho posi difícil i que tinguem un bon partit.